Benvinguts al meu blog.
Em presento:
Visc i treballo a Mataró, sóc administrativa de l’Hospital de Mataró, tinc 49 anys, i en fa un munt que estic per la UOC. Sempre m’ha apassionat la història, i penso que la carrera d’Humanitats, et fa entendre una mica més les realitats que ens envolten.
El món de les noves tecnologies no és el meu fort, però amb un fill de 21 anys, veig que sense elles no som res.
El món de la comunicació és un món apassionant, i tot i la seva joventut, la seva aparició a les nostres vides d’una manera constant, i moltes vegades abusiva, ens ha de fer més crítics amb la seva imposició mediàtica.
montsefado 
Bon dia companys i companyes, deixo el meu primer comentari sobre Mattelart. Quan diu que la informació lliure d’obstacles era la garantia d’una societat transparent i descentralitzada, em ve al cap la informació a la que tenim accés avui dia. És indubtable que els poders polítics són els amos de les empreses de comunicació, i que aquestes tenen un color polític o altre depenent dels seus equips directius. Dit això, penso que és innegable que cada cadena televisiva, emetrà un Telenotícies en funció de les serves directrius polítiques, i de la mateixa manera, El Periódico escriurà la mateixa noticia de diferent mateixa que La Vanguardia.
Penso que els mitjans de comunicació van sorgir per condicionar al públic en general seguint els interessos que tocava en cada moment. Només cal pensar en el règim nazi i tota la propaganda que omplia els carrers, i les emissores de ràdio, o els reportatges americans sobre les guerres des de la II GM , fins arribar als nostres dies, amb la captura de Ben Laden, per exemple.
Podríem parlar de manipulació dels mitjans de comunicació, potser sí, però davant la manipulació, també estaria bé que la ciutadania fos més crítica amb tot el que rep a través dels mitjans de comunicació, així d’alguna manera, els poders polítics sabrien que el poble no és tan bàsic a nivell intel·lectual com ells es pensen.
Espero els vostres comentaris
Me gustaMe gusta
Hola,
Estic d’acord amb el que dius i això demostra que l’objectivitat o la neutralitat no existeixen en termes d’informació, encara que podem dir que hi ha graus. D’acord amb la deontologia periodística segurament es tendeix a voler informar dels fets atenent-se a la veritat, amb imparcialitat i objectivitat; però ja se sap que els diaris o les cadenes de televisió tenen les seves tendències ideològiques i serveixen de manera més o menys descarada els interessos de qui els financia.
Isabelle
Me gustaMe gusta
INTENTANT ENTENDRE A UMBERTO ECO
Llegir els assajos d’Umberto Eco sempre és un esforç intel·lectual, al menys per a mi.
En aquesta ocasió, la seva obra «Apocalípticos e Integrados», escrita al 1956, ens fa una descripció dels que estan en contra i a favor de la cultura de masses. En aquest cas, representada per la televisió.
El que m’ha passat llegint aquest fragment, és que en algun moment m’he sentit identificada amb els apocalíptics i més tard, amb els integrats. Aquesta ambivalència, ha estat en algun moment de la lectura contradictòria, però penso també, que aquesta és la intenció de l’autor.
Em quedaria amb la idea que U. Eco no qüestiona la industria cultural, però sí que és molt crític en la manera com consumim aquesta indústria, i com ens quedem moltes vegades amb el missatge que ens donen de manera superficial, sense aprofundir en allò que ens és transmès.
Si adaptem el tema de la televisió al món d’Internet, la lectura seria molt semblant.
Internet ens dóna molta informació, potser massa i tot, i moltes vegades aquesta informació tampoc és correcta. De nosaltres dependrà canviar les coses, exigint unes polítiques que s’encarreguin de filtrar la informació de la palla, i que el que ens arribi sigui el més «real» possible, dins d’aquest món virtual.
Montse Fadó
Me gustaMe gusta